El mim corporal dramàtic d'Etienne Decroux pren el cos com a principal mitjà d’expressió i a l’actor/actriu com a punt de partida per a la creació, amb l’objectiu de “fer visible allò invisible” (E. Decroux), permetent-li així mostrar el seu pensament a través del moviment.


Art del moviment més que art del silenci. El mim corporal dramàtic és sobretot l’art de l’actor. Aquest, independentment de la seva ambició artística, ha d’estar present a escena, i aquesta presència serà principalment la del seu cos. Aquest és el seu mitjà d’expressió. El cos és el que sosté la seva indumentària, és allò que veurà l’espectador, el cos és qui porta la veu. És l’esquelet, la mà del guant.


Col·locant el cos en el centre de les seves investigacions, el/a actor/actriu de mim corporal busca reconstruir l’essència del drama, integrar en el cos els principis d’una acció o d’una situació dramàtica - desequilibri, inestabilitat, causalitats, ritme - aconseguint així el control d’aquests estats. L’actor es converteix en escultor i escultura, artesà d’una inscripció del pensament en l’espai i matèria del seu propi treball.


Estudiar aquesta tècnica proporciona a l’actor/actriu un control de la seva presència en escena, de la seva col·locació, desplaçaments i accions, gràcies a un estudi meticulós de la tècnica, l’articulació, l’estatuari mòbil, la improvisació i el repertori.


Estudiar una tècnica, com estudien els músics la música, multiplica les possibilitats de l’artista, permetent-li fer allò que vol, i no sols allò que pot. És una porta oberta cap a una major llibertat i imaginació, així com una porta cap a més claredat en l’execució.